Monthly Archives: Abril 2010

Per una Declaració de la Renda Laica

Com cada any, l’Ateneu Republicà de Catalunya dona suport a la campanya  que  la Lliga per la Laïcitat desenvolupa per la conscienciació durant el període de la declaració de la renda. Considerem que no li correspon a l’Estat finançar amb recursos públics l’organització, el manteniment, ni el culte de cap confessió religiosa o organització ideològica, i que aquesta política porta cap a la consolidació d’un règim multiconfessional, contrari al model aconfessional o laic establert per la Constitució. La Lliga per la laïcitat recomanem dues opcions, o bé no marcar cap casella o bé marcar la d’altres fins socials tot i que una bona part d’aquests van a parar igualment a organitzacions d’església.

Deixa un comentari

Filed under Notícies

Investigar els crims contra la Humanitat no és cap delicte.Donem suport al jutge Baltasar Garzón

Ateneu Republicà de Catalunya vol sumar-se  als suports rebuts pel jutge Baltasar Garzón i s´afegeix a la concentració cívica del proper dia 24 de abril a les 18:30 a la plaça de sant jaume ( antiga plaça de la República) de Barcelona.

Us adjuntem el manifest de la mateixa:

Els ciutadans demòcrates d’Espanya, i del món, volem manifestar el nostre absolut rebuig a la vergonya que ha perpetrat el magistrat Luciano Varela Castro, amb l’acte de la Sala penal, del Tribunal Suprem,
per la causa especial 20048/2009.
 
El Tribunal Suprem tramita les querelles, per prevaricació, presentades per “Manos Limpias” i “Falange Espanyola” contra el jutge Baltasar Garzón. El fonament al·legat és l’excés en les competències en la investigació dels crims de la Guerra Civil i el franquisme.
 
Garzón acusava Franco i altres membres del seu Govern de “detenció il·legal forçada de persones en un marc de crims contra la humanitat”, dintre d’una “activitat criminal planejada i sistemàtica de desaparició i eliminació de persones per raons ideològiques”.
 
S’acusa Garzón de prevaricar, és a dir, de dictar resolucions injustes sabent que ho són i es considera que existeix causa probable per l’adopció de diverses resolucions, i per la consciència d’antijuridicitat i oposició a l’Ordenament Jurídic.
 
En aquest sentit, s’invoca la llei d’amnistia 46/1977, preconstitucional, i s’oblida que la Constitució Espanyola vigent disposa en el seu article 10.2 que les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries raticats per Espanya.
 
Deia Martin Luther King que la injustícia en qualsevol lloc és una amenaça a la justícia a tot arreu. Convé recordar que alguns magistrats del Tribunal Suprem van jurar davant Déu lleialtat al “Caudillo y los Principios Fundamentales del Movimiento”.
 
Convé preguntar-se si la competència o incompetència que s’al·lega poden implicar que les sentències del jutge Garzón fossin injustes, i es pogués doncs, sol·licitar la nul·litat d’aquestes, si així ho estima l’autoritat judicial competent, jutjar al jutge només respon a una perversió política del sistema judicial, que ve a manifestar un brindis al franquisme que va costar tantes vides al país, i a Europa.
 
Manifestem que totes les víctimes, al marge de les seves conviccions polítiques, mereixen la justícia, que la nostra Justícia no segueixi sent injusta, per raons polítiques, i continuï sense complir amb les obligacions que els tractats internacionals, i la Declaració Universal de Drets Humans, imposen.

Deixa un comentari

Filed under 1

Presentació del documental “Manuel Azaña, une vie pour la République”

En el marc de la Setmana Republicana, que se celebrarà del 12 al 16 d’abril, es presentarà aquest documental, obra de la realitzadora Neus Viala que dóna a conèixer una de les figures més importants de la història espanyola del segle XX. L’adveniment de la II República, els horrors de la guerra civil, i l’exili dels republicans espanyols el 1939, són els tres aspectes més destacats de la història espanyola contemporània. En aquest sentit, Manuel Azaña va ser un dels principals actors d’aquest període, primer com a president del Govern, i després, com a president de la República. Aquest 2010 es commemora el 70è aniversari de la mort d’Azaña a l’exili. Per això, aquest documental ens acosta al seu pensament i treball del polític i demostra el vincle històric de Toulouse amb els republicans espanyols exiliats. A l’acte de presentació hi serà present, entre d’altres personalitats, la directora del documental, Neus Viala. La Biblioteca Manuel Azaña de l’Institut Cervantes, ubicada a Toulouse i una de les més complertes sobre el llegat del polític republicà, ha col·laborat en la realització del documental, presentat recentment a la “Cinémathèque” d’aquesta ciutat francesa.

Quan?  12 d’abril de 2010

On?  Espai Memorial Democràtic
Via Laietana, 69
Barcelona

Deixa un comentari

Filed under Esdeveniments

Diada de la República 14 abril

Com cada any,el proper 14 de abril hi haurà un acte reivindicatiu a la plaça de sant Jaume de Barcelona organitzat pels diferents col-lectius republicans i memorialístics de Catalunya per commemorar  el 79º aniversari de la proclamació de la segona república .

L’Ateneu Republicà de Catalunya es una de les entitats convocants.Us deixem el manifest de la convocatoria:

Ens hem convocat a un 14 d’abril diferent, un 14 d’abril reivindicatiu, obert a tothom, un acte col·lectiu de ciutadanes i ciutadans convençuts de que la monarquia no és cap opció democràtica i molt menys la de l’estat espanyol. Va ser una imposició franquista del atado y bien atado, beneïda per un constitucionalisme,  llavor d’una fingida democràcia de llarga transició pactada a l’ombra dels interessos d’alguns i la decepció de molts. Un cost ètic i econòmic insostenible en temps de moltes crisis.

Aquest 14 d’abril és un acte commemoratiu del 79è aniversari de la proclamació de la República, però sobre tot és una crida a la unitat del moviment republicà. Una pedra en la construcció d’un punt de trobada on republicans progressistes i antimonàrquics d’esquerres comencem a treballar per abolir d’una vegada una institució anacrònica i antidemocràtica, que constitueix l’excusa perfecta perquè l’estat espanyol no resolgui moltes qüestions que no admeten més demora.

Volem exigir que ens tornin la legalitat usurpada per la dictadura feixista un 17 de juliol del 36. Un cop d’estat que va suposar una orgia de sang, tortura, presó, assassinat, exili forçat en un extermini meticulós de l’enemic que sota molts noms: rojo, masón, separatista, ateo, maricón, només era un, aquell que no volia renunciar a la democràcia. Això no vol dir que volem quedar-nos ancorats en el passat sinó que volem treballar per una república que doni llum a les ombres que va tenir la segona república i que corregeixi els errors comesos, perquè no va ser un model perfecte, però si un espai de drets i llibertat capdavanter al món, sobretot per a la dona, i un pas de gegant per un poble que vivia majoritàriament en l’esclavatge de l’analfabetisme, el caciquisme, la misèria i la por.

Volem que aquest sigui també un acte d’homenatge a totes les dones i homes, lluitadors antifeixistes, generosos, perseverants, íntegres, idealistes, defensors de la democràcia, morts en moltes batalles lliurades durant la llarga dictadura, o víctimes de l’aparell repressor assassí del feixisme, supervivents de l’horror feixista, dins i fora de d’estat espanyol. Perquè ells van ser la república, la seva memòria és el nostre cordó umbilical amb la democràcia real, amb la representació d’una societat de ciutadans i ciutadanes lliures per escollir el seu camí i el seu destí, una societat laica impregnada dels valors republicans universals, per la cultura i la pau, per la justícia social, pel progrés i la germanor entre pobles.  I és això justament el que reivindiquem avui, una república gestant de principis de veritat, justícia i reparació per a les víctimes del feixisme, per a tots nosaltres, que vivim amb la mancança de tot allò que va robar i espoliar el franquisme. Rebutjem l’únic trist i vergonyós pagament que ha estat la llei de punt final de la memòria històrica.

Reclamem una república laica amb la separació diàfana d’Església i Estat, una església que “comulgó” amb el franquisme, patrocinadora del cop d’estat feixista del 36 i cooperant necessària per a la seva llarga vida. Una simbiosi que encara dóna beneficis i privilegis. Demanem una república del dret a decidir, una república curosament respectuosa amb els drets humans, amb les llibertats individuals i col·lectives de les ciutadanes i ciutadans de tots els pobles de l’estat espanyol. No demanem només una república sinó totes aquelles que sorgeixin de la llibertat de decisió. Una república o repúbliques socials que cobreixin amb total garantia totes les necessitats bàsiques dels seus ciutadans. Una república de justícia i que faci justícia, que jutgi tots els crims comesos pel franquisme i durant la transició,  que garanteixi tots els drets dels ciutadans i que vetlli perquè aquests drets no siguin retallats.

Aquest manifest obert i plural el signem tots aquells que creiem en una república de veritat, justícia i reparació.

 

Deixa un comentari

Filed under 1