Es tracta d’una  fita histórica ja que Partit Republicà d’Esquerra- Izquierda Republicana no aconseguia representació als ajuntaments catalans desde el 1939.

Es un exemple de feina ben feta, de constància i d’il·lusió, que ens permetran ser la veu del poble i portar les propostes republicanes i de democràcia radical a l’ajuntament de Montgat.

Ateneu Republicà de Catalunya

Us deixem els enllaços on podeu signar i donar el vostre suport a la iniciativa, i el comunicat de ARICO Memoria Aragonesa:

http://actuable.es/peticiones/queremos-memorial-el-barranco-la-bartolina-calatayud

http://aricomemoriaaragonesa.wordpress.com/2011/04/29/comunicado-en-respuesta-a-la-negativa-del-pp-y-del-par-de-calatayud-a-colocar-un-memorial-en-el-barranco-de-la-bartolina/

Ateneu Republicà de Catalunya

Vine aquest 14 d’abril, i celebrara el 80è aniversari de la proclamació de la II República amb festa, música, teatre, etc…

En els temps que corren de retallades socials i de l’augment del feixisme, es importantíssim que els ciutadans que busquen un canvi ens reunim el 14 d’abril a la plaça Sant Jaume per demanar la III República.

http://www.youtube.com/watch?v=Nem9O3Hajmc&feature=player_embedded#at=34

Salut i República

L’acte comptarà amb la presència de:

• Carles Santacana, doctor i professor d’història per la UB.
• Jordi Moners, expert en aviació i nebot de l’aviador Josep Canudas.
• Pau Vinyes i Roig, historiador i autor.
• Jordi Portabella, regidor de l’Ajuntament de Barcelona.

Us adjuntem l’enllaç del bloc del llibre on trobareu les dates de les presentacions previstes fins el moment:

http://projecteaeroport.blogspot.com/

Ateneu Republicà de Catalunya

Pots signar el manifest al següent enllaç: http://www.facebook.com/l/bcff7-voZEO2qLxnHMDGMysVAjA/contralaimpunitat.wordpress.com/manifests/manifest/

Tant el manifest com el llistat de signataris s’enviaran al Tribunal Suprem per tal de fer palesa la nostra disconformitat amb una acusació de prevaricació que només podria argumentar-se jurídicament en contra del TS pel seu menyspreu a les víctimes del franquisme.

Així mateix, et voldríem demanar que ens ajudessis a difondre aquest manifest, el qual s’enviarà al Tribunal Suprem per a mostrar el nostre rebuig a la paradoxa que suposa que la única persona imputada a causa dels crims del franquisme sigui el jutge que ha tractat d’investigar-los, compartint-lo al teu mur o reenviant-lo als teus contactes.

Salut,República i memòria!

Plataforma contra la impunitat/Ateneu Republicà de Catalunya

El sopar-homentage tindrà lloc el proper 11 de febrer del 2011 al restaurant Montserrat (Avda. Francesc Macià nº 85 d’Esparreguera).

L’hora del sopar sería a les 9 del vespre i el preu és de 16€, més la part proporcional del sopar dels combatents i la part proporcional de l’obsequi de les plaques homenatge que s’els hi farà entrega.

Si esteu interessats i voleu confirmar la vostra assistència podeu enviar un missatge a la seguent adreça de correu electrònica : c14abril@gmail.com com a molt maxim entre el 24 de gener i el 28 de gener.

ANIMEU-VOS!!! S’HO MEREIXEN, VAN ANAR A LA GUERRA MOLT JOVEsPER DEFENSAR LA LLIBERTAT, LA NOSTRA LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

SALUT!

http://comissio14abril.blogspot.com/

Dones que van omplir els carrers per a celebrar el triomf del Front Popular, que van tenir activitat política ocupant càrrecs als partits i a l’administració, regidories, alcaldies, ministeri. Dones que van poder formar-se i tenir accés a l’educació superior, no només testimonialment, que van ocupar llocs de treball que eren propietat privada dels homes. Dones que gaudien d’un estat de llibertat pioner al món, dones protagonistes que tenien l’oportunitat d’escriure la història. Encara que alguns poden dir que això no era la norma també es pot dir que la lluita per les conquestes socials i la igualtat d’oportunitats, per a les dones i per als homes, era un camí sense retorn on s’havien de deixar enrere secles d’explotació i alienació.

Dones que després del cop d’estat feixista i la cruenta lluita per la defensa de la legalitat republicana van estar al front, milicianes amb el fusell plantant cara a l’enemic, conductores, aviadores, correus a primera línia de foc. Dones que van ocupar a la rereguarda els llocs de treball que havien deixat els homes: tramviàries, constructores de refugis i trinxeres, treballadores a fàbriques de munició, … Dones que es van organitzar i que van fer funcionar unes ciutats i uns camps sense homes, treballant sense descans amb la il·lusió de que el somni de la seva emancipació fos una realitat l’endemà.

Dones que després de la victòria dels feixistes també van quedar captives i desarmades i van patir la repressió tant o més que els homes, però en el silenci i el sacrifici que durant segles la societat masclista catòlica havia imposat. Dones rapades, violades, humiliades, exhibides pels carrers després de prendre la popular ració d’oli de ricí. Dones a les presons, castigades per les seves idees o per les idees dels homes que les envoltaven, torturades física i psicològicament, que van patir fam i malalties, algunes de les quals mai van traspassar els murs entre els quals estaven tancades. Dones amb consells de guerra, condemnades a mort i assassinades, dones que eren passejades de nit i de dia, dones desaparegudes. Dones a les què van robar els fills o que van veure com se’ls morien de gana als penals. Dones roges arrossegadores de pecats de llibertat, transmissores del gen roig, que portaven nens al món que havien de ser separats d’aquestes mares malaltes de progrés, alguns d’aquests nens fruits de les violacions dels falangistes durant els interrogatoris, entre pallissa i pallissa. Dones de l’exili que van perdre els seus fills a les platges franceses, que van deixar la seva vida allà, altres encara més lluny, als camps de concentració nazis. Dones patidores i lluitadores que no van caure en el desànim perquè havien de lluitar molt dur per treure endavant allò que va quedar de la seva llar i la seva família, des de dins i des de fora de les presons.

Puntals de la societat sobre els quals es va construir la resistència i la lluita antifranquista, relegades a un paper secundari, van constituir la logística i la infraestructura sense la qual qualsevol projecte estat condemnat a ensorrar-se. Dona però no sempre companya, imprescindible però en segona fila, generosa però mal pagada. Sense veu durant massa temps. Per aquestes dones és el nostre homenatge, per a les dones dels rojos, per a les dones roges, republicanes i antifeixistes.

Volem recordar que l’any 1931 va arribar democràticament una república amb una constitució que va fer possible que la dona, per fi, gaudís de l’estatus de ciutadana. Moltes d’aquestes dones estan esperant que el seu dret a la veritat, la justícia i la reparació sigui una realitat. I això ens recorda que dilluns dia 6 de desembre es tornarà a celebrar una jornada per a commemorar la constitució del 78, monàrquica per la gràcia del dictador. I que justament aquesta tan lloada constitució, que la majoria de la població actual no va votar, barra el pas, o això diuen, a aquest dret a la veritat, la justícia i la reparació per aquestes dones i per a tots els lluitadors antifeixistes. Aquesta constitució és una trinxera d’impunitat, refugi d’aquells que van formar part de l’aparell de la dictadura franquista i la pactista transició.

Per això diversos colectius,ateneus,sindicats i partit polítics ens hem agrupat sota la campana JO NO T’ESPERO  ( http://www.jonotespero.cat) i s’ha convocat una concentració el proper dijous 4 de novembre, a les 19 h, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona .

Desde l’Ateneu Republicà de Catalunya ens adherim a la covocatoria i  animem als nostres socis i amics a assistir-hi