Europa a favor del Laïcisme

Des de l’Ateneu Republicà de Catalunya volem aplaudir la sentència emesa pel Tribunal d’ Estrasbsurg per la qual els crucifixos a les aules violen la llibertat religiosa dels alumnes. Aquesta sentència es la resposta a una demanda presentada davant la Cort Europea de Drets Humans de una ciutadana italiana que volia educar als seus fill segons les seves conviccions.Es tracta de la primera sentència emesa des d’Estrasburg en aquest sentit, no obstant això, si s’ha de jutjar per les lluites mantingudes en països com el nostre, no serà l’única. L’any passat, el Jutjat del Contenciós Administratiu nombre 2 de Valladolid va dictar una sentència pionera que prohibia els crucifixos en un col•legi públic d’aquesta capital, el Macías Picavea. La sentència, que va ser recorreguda per l’associació E-Cristians, apel•lava a la Constitució Espanyola i a la jurisprudència del Tribunal Constitucional segons la qual l’Estat es prohibeix a si mateix qualsevol concurrència, al costat dels ciutadans, en qualitat de subjecte d’actes o actituds de signe religiós, al•ludint a la laïcitat i neutralitat del citat Estat. Des de l’ Ateneu Republicà de Catalunya esperem que aquesta sentència suposi un punt de inflexió en la defensa de la laïcitat.

La Setmana Tràgica

                                 L’ATENEU REPUBLICÀ  DE CATALUNYA

us convida a la xerrada en conmemoració dels 100 anys de la setmana tràgica i l’execució de Francesc Ferrer i Guàrdia

                                                  LA SETMANA TRÀGICA 

Amb Dolors Marin, doctora en Història i autora de: La Semana Trágica: Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna

 Divendres 13 de Novembre, a les 19:00 hores, a la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona (Espai Betulia) C/Mossèn Anton Romeu, 48  (metro Pep Ventura o estació de renfe Badalona)

                                                                -Entrada lliure-

 

 Associació historico-cultural

ATENEU REPUBLICÀ DE CATALUNYA

www.ateneurepublica.org

 ateneurepublica@hotmail.com

“Poètiques de resistència, somnis de llibertat”, al Palau Sant Jordi

El 14 d’octubre, a les 21 h, acompanya Joan Manuel Serrat, Lluís Homar i Carme Sansa, entre molts d’altres, en aquest homenatge als represaliats.

“Poètiques de resistència, somnis de llibertat” és un homenatge als homes i dones que van lluitar contra la dictadura franquista, per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya. Moltes d’aquestes persones van haver de pagar un preu molt alt per mantenir-se fidel als seus ideals.

Carme Sansa, Lluís Homar, Juan Diego, Juan Echanove, Julieta Serrano, Mercè Sampietro, Joan Manuel Serrat, Francesc Pi de la Serra i l’Orfeó Català ens recordaran alguns dels poemes i les cançons que van convertir-se en els lemes i himnes de tota una generació.

L’acte és gratuït. Només cal que portis impresa la teva invitació digital(www.memorialdemocratic.net)  que confirmis la teva assistència a eugeniapm@gencat.cat o al telèfon 935 519 204.i

A partir de les 20.00 h. hi haurà un servei d’autobusos gratuït de Pl. Espanya al Palau Sant Jordi.

PER UNA MERCÈ LAICA

L’ Ateneu Republicà de Catalunya entitat adherida a Lliga per la Laïcitat, es suma a la darrera campanya engegada per la LLiga que demana un any més als regidors i regidores de l’Ajuntament de Barcelona que s’abstinguin de participar a la missa concelebrada de la Mercè en tant que càrrecs electes. A aquest efecte s’ha enviat una carta als regidors i regidores convidant a la reflexió per tal d’avançar conjuntament en la construcció d’una societat civil completament autodeterminada de qualsevol tipus de creença.No és admissible l’ostentació pública de simbologia confessional, o el fet de sotmetre-s’hi per part de càrrecs públics escollits democràticament, que en primer lloc es deuen al públic i a la garantia del dret a l’espai públic. La representació municipal ha d’eximir-se de qualsevol mena d’implicació confessional pública, reservant els actes de culte determinats per la consciència personal a l’estricte àmbit de la privacitat. La Lliga per la Laïcitat considera que l’absència dels membres electes de l’Ajuntament de Barcelona respon a una ètica civil democràtica i responsable, que no pot deixar de recomanar, precisament a l’actualitat, un horitzó de laïcitat com a espai comú d’interrelació i diàleg convivencial.

Barcelona ret honors a Ferrer i Guardia

El plenari del districte de Sants-Montjuïc que es celebrarà demà aprovarà canviar el nom de l’avinguda del Marquès de Comillas per dedicar-la al pedagog i revolucionari Francesc Ferrer i Guardia. Es descavalcarà així un marquès que va traficar amb esclaus i el nomenclàtor honorarà finalment un home de bé que va ser executat el 1909 a Montjuïc, acusat injustament d’haver estat l’instigador de la revolta de la Setmana Tràgica.

Ferrer, que era fill d’un petit pagès, va ser enviat de molt jove a Barcelona, on va entrar a treballar a casa un drapaire del Poblenou que el va inscriure en unes classes nocturnes. I així va aprendre de lletra i més coses. Va abraçar la fe republicana, es va fer maçó i va fundar el projecte conegut com Escola Moderna, que era un moviment de pedagogia llibertària. Va patir exili i va anar a la presó perquè era amic de Mateo Morral, l’autor de l’atemptat contra Alfons XIII el dia del casament reial. L’amistat influiria en la condemna a mort.

La seva execució va tenir un gran ressò internacional i el 1911 li van aixecar un monument a Brussel·les. Durant la República el polígon de Cases Barates Eduard Aunós es va rebatejar com a Ferrer i Guàrdia, i durant la Guerra Civil la plaça Urquinaona va portar el nom del pedagog. Ara ja té tres petits monuments: a Montjuïc, davant de la Facultat d’Empresarials a la Diagonal i a la Vall d’Hebron. I en complir-se el centenari de la seva mort tindrà una avinguda a la mateixa muntanya on va ser empresonat i executat.

El marquès de Comillas, Antonio López i López, no serà del tot bandejat del nomenclàtor, perquè encara quedarà una plaça amb el seu nom i una estàtua.

Vídeo inèdit de la II República Espanyola

La cinta va romandre 73 anys amagada sota una teula.Embolicada en una bandera tricolor oculta en una caixa amb els colors de la bandera republicana ha sobreviscut durant més de 70 anys un tresor gràfic dels primers dies de la II República: es tracta d’un noticier de 21 minuts elaborat per Fox Movietone que, amb el títol “L’alba d’una nova era a Espanya” recull esdeveniments de les albors d’aquest període històric. El seu major valor és la qualitat sonora amb la qual porta al present les veus del president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, i de personalitats polítiques de l’època menjo Indalecio Prieto, Victòria Kent i Fernando dels Rius. “Va resistir l’assalt dels falangistes, que van registrar la casa i mai la van trobar” La pel·lícula va ser cedida ahir pel patronat Niceto Alcalá-Zamora als arxius de l’Agència Efe. Ha estat oculta durant set dècades en la casa de la família de Francisco Adame, l’alcalde republicà de Priego de Còrdova i amic personal d’Alcalá-Zamora, originari d’aquesta localitat del sud de Còrdova, i segons el director d’aquest patronat, Francisco Durán, “va resistir l’assalt dels falangistes, que van registrar la casa i mai la van trobar”. Segons Durán, la pròpia família Adame sabia de l’existència d’aquest film, però van trigar anys en trobar-la. Al visionar la cinta, de 35 mil·límetres i fabricada en nitrat, apareixen davant la retina de l’espectador imatges de la Porta del Sol el dia de la proclamació de la República, el 14 d’abril de 1931; un discurs del llavors president provisional, Niceto Alcalá-Zamora; imatges de la rebuda al pilot Ramón Franco després del seu bandejament a França; l’acte d’homenatge dels socialistes a Pablo Iglesias, amb un discurs de Indalecio Prieto davant una munió silenciosa; la celebració a Madrid del 1 de maig amb imatges de Indalecio Prieto, Miguel de Unamuno i Francisco Llarg Caballero; la crema de convents a Madrid del 11 de maig de 1931, i la celebració en la plaça de toros Monumental de Madrid d’un acte musical on es presenta la proposta d’un nou himne republicà. Així mateix, el film, que es fa eco dels canvis que esdevenen en l’Espanya republicana, recull sota el títol ‘Una gran victòria del feminisme a Espanya’ la presa de possessió de Victòria Kent menjo directora general de Presons, amb intervencions orals de Fernando dels Rius i la pròpia Kent. La directora de l’Agència Efe, Lola Álvarez, va assegurar al signar el conveni de lliurament que es digitalitzarà una part del noticiero, i va valorar especialment el document sonor que inclou la pel·lícula i que acosta les veus dels protagonistes d’aquella època.

Comunicat de la Lliga per la Laïcitat davant la consagració d’Espanya al Sagrat Cor de Jesús‏

L´Ateneu Republicà de Catalunya,entitat adherida a la Lliga per la Laïcitat dona suport al seu darrer comunicat:
 
La Lliga per la Laïcitat davant els actes organitzats per la província eclesiàstica de Madrid en commemoració a la consagració d’Espanya al Sagrat Cor de Jesús

 

MANIFESTA que:

 

D’acord amb el caràcter aconfessional de la Constitució Espanyola, considera que cap cosmovisió pot apropiar-se del subjecte col·lectiu Espanya.

 Considera que els poders polítics han d’eximir-se de qualsevol mena d’implicació confessional pública, reservant els actes de culte a l’estricte àmbit de la privacitat, sense perjudici que les institucions religioses o filosòfiques puguin ocupar l’espai públic per a les seves celebracions col·lectives.

 

Considera que els mitjans de comunicació públics han de reflectir en tot moment la pluralitat de les opcions filosòfiques de la ciutadania.

 EN CONSEQÜÈNCIA SOL·LICITA que:

Els representats, escollits democràticament pels ciutadans i ciutadanes de l’Estat Espanyol, s’abstinguin de participar en la celebració religiosa organitzada per la província eclesiàstica de Madrid, en tant que representació institucional i circumscriguin la seva eventual participació a l’àmbit de la seva condició de ciutadà i ciutadana amb unes creences pròpies.

 Els mitjans de comunicació públics no donin una cobertura desproporcionada a aquest acte, que com acte privat d’una confessió determinada no pot comptar amb cap privilegi informatiu per part dels mitjans de comunicació finançats per tots els ciutadans de l’estat.

 ANUNCIA que:

 Comunicarà per carta aquesta sol·licitud als Grups parlamentaris del Congreso de los Diputados, del Senado, al Ministerio de la Presidencia, al Ministerio de Justicia, a la Dirección General de Asuntos Religiosos, a la direcció de RTVE i de programes TVE. Aquestes podran ser consultades a www.laicitat.org

  

 

 ATENEU REPUBLICÀ DE CATALUNYA

www.ateneurepublica.org

 

Activitats realitzades 2008/09

AGENDA D´ACTIVITATS 2008/09

Cicle Cine Forum

• Novembre 2008- Passi del documental “Les fosses del silenci” i posterior debat obert sobre la memoria històrica
• Desembre 2008- Passi del documental “Els nens de l´exili” i posterior debat obert sobre exili republicà.
• Gener 2009- Passi del documental “La segona república” i posterior debat obert sobre l´epoca de la segona republicana i els diferents canvis que va significar per la societat d´aquell temps.

Ruta de L´exili

• Febrer/Març 2009 Coincidint amb el 70 aniversari de la caiguda de Catalunya en mans del nacionals i l´exili republicà cap al sud de França es farà una sortida guiada i es recorreràn diferents poblacions com Le Perthus, Le Voló, Argeles-sur-mer, Colliure i la maternitat d´Elna.
  També es visitarà el recentment inagurat Museu de l´exili de la Jonquera.

Conferencia Actualitat

• Febrer 2009 -Xerrada oberta sobre la bombolla inmóbil-liaria i les seves consequencies
  Contarem amb la presencia de membres del col-lectiu V de Vivenda

Presentació Treball de Recerca

• Març 2009-Presentació del treball de recerca sobre el Partit Republicá d´Esquerra (PRE). Presentació de la investigació duta a terme per Ramiro Gil sobre la branca catalana del partit de Manuel Azaña que va governar a la segona repùblica.

Dia de la República

• Abril 2009- Jornada lúdica per a tota la familia republicana
  Pels infants :Concurs de dibuix “Pinta la República” Exposició i premis pels participants
  Pels adults: Passi de Cinema –República
  Dinar popular republicà al C.C de Can Cabanyes
  Concentració a la plaça de Sant Jaume (antiga plaça de la República) de Barcelona i parlaments

Fins del Ateneu Republicà de Catalunya

• Realitzar activitats i projectes orientats a la recuperació de la memòria i de la història republicana.
• Desenvolupar projectes de caràcter cultural que promoguin la difusió del pensament i dels valors del republicanisme, del federalisme i del laïcisme.
• Desenvolupar iniciatives de participació ciutadana que contribueixin al debat, a la movilització popular, a la pedagogia cívica sobre les qüestions indicades. 
• Organitzar cursos, conferències, congressos, exposicions, premis, vetllades literàries i artístiques, i tots aquells actes que contribueixin a fomentar la investigació i el debat sobre les qüestions indicades.
• Divulgar les activitats de l’Associació mitjançant l’edició, impresa o digital, de les revistes o butlletins que decideixi l’assemblea de socis, així com redactar, editar, patrocinar i distribuir fulletons, monografies i publicacions, científiques, literàries o artístiques, de formació, creació, informació i divulgació sobre temes relacionats amb la teoria i la història del pensament republicà.
• Qualsevol altra no citada anteriorment però que estigui en la línia de l’esperit de l’associació.