Primer regidor republicà del PRE
Desde l’Ateneu Republicà de Catalunya ens volem afegir a la felicitació al Partit Republicà d ‘Esquerra i es especial a Gabriel Salguero per haver aconseguit ser escollit regidor de l’ajuntament de Montgat a les darreres eleccions municipals.
Es tracta d’una fita histórica ja que Partit Republicà d’Esquerra- Izquierda Republicana no aconseguia representació als ajuntaments catalans desde el 1939.
Es un exemple de feina ben feta, de constància i d’il·lusió, que ens permetran ser la veu del poble i portar les propostes republicanes i de democràcia radical a l’ajuntament de Montgat.
Ateneu Republicà de Catalunya
Arxivat sota Notícies
Memorial en el Barranco de la Bartolina (Calatayud)
L’ Ateneu Republicà de Catalunya s’adhereix a la campanya que demana la creació de un memorial al barranc de la Bartolina a Calatayud, lloc on va haver un fusilament masiu a la comarca de Calatayud durant la guerra civil.
Us deixem els enllaços on podeu signar i donar el vostre suport a la iniciativa, i el comunicat de ARICO Memoria Aragonesa:
http://actuable.es/peticiones/queremos-memorial-el-barranco-la-bartolina-calatayud
Ateneu Republicà de Catalunya
Arxivat sota General
14 Abril 2011
El proper dijous 14 d’abril és el 80 aniversari de la proclamació de la República per aixó varis col-lectius republicans entre ells l’ Ateneu Republicà de Catalunya, ens concentrarem a partir de les 18.45 hores a plaça Sant Jaume de Barcelona per celebrar aquestes efemérides i reivindicar la Tercera República.
Vine aquest 14 d’abril, i celebrara el 80è aniversari de la proclamació de la II República amb festa, música, teatre, etc…
En els temps que corren de retallades socials i de l’augment del feixisme, es importantíssim que els ciutadans que busquen un canvi ens reunim el 14 d’abril a la plaça Sant Jaume per demanar la III República.
http://www.youtube.com/watch?v=Nem9O3Hajmc&feature=player_embedded#at=34
Salut i República
Arxivat sota General
La ciutat republicana s’enlaira. L’Avantprojecte de l’Aeroport de Barcelona (1931-1934
El proper dimecres dia 30 de març us convidem a la presentació del llibre “La ciutat republicana s’enlaira. L’Avantprojecte de l’Aeroport de Barcelona (1931-1934)”. A l’Aula 2 del CCCB de Barcelona, a les 19.30 hores.
L’acte comptarà amb la presència de:
- Carles Santacana, doctor i professor d’història per la UB.
- Jordi Moners, expert en aviació i nebot de l’aviador Josep Canudas.
- Pau Vinyes i Roig, historiador i autor.
- Jordi Portabella, regidor de l’Ajuntament de Barcelona.
Us adjuntem l’enllaç del bloc del llibre on trobareu les dates de les presentacions previstes fins el moment:
http://projecteaeroport.blogspot.com/
Ateneu Republicà de Catalunya
Arxivat sota Esdeveniments
Nou manifest “Contra la impunitat de la dictadura franquista
Des de la Plataforma contra la impunitat i atesa la inexplicable situació judicial i el retrocés en la recuperació de la nostra memòria històrica impulsem un nou manifest per a denunciar la manca de veritat, justícia i reparació per a les víctimes del franquisme.
Pots signar el manifest al següent enllaç: http://www.facebook.com/l/bcff7-voZEO2qLxnHMDGMysVAjA/contralaimpunitat.wordpress.com/manifests/manifest/
Tant el manifest com el llistat de signataris s’enviaran al Tribunal Suprem per tal de fer palesa la nostra disconformitat amb una acusació de prevaricació que només podria argumentar-se jurídicament en contra del TS pel seu menyspreu a les víctimes del franquisme.
Així mateix, et voldríem demanar que ens ajudessis a difondre aquest manifest, el qual s’enviarà al Tribunal Suprem per a mostrar el nostre rebuig a la paradoxa que suposa que la única persona imputada a causa dels crims del franquisme sigui el jutge que ha tractat d’investigar-los, compartint-lo al teu mur o reenviant-lo als teus contactes.
Salut,República i memòria!
Plataforma contra la impunitat/Ateneu Republicà de Catalunya
Arxivat sota Esdeveniments
sopar-homenatge als esparreguerins supervivents de la lleva del biberó
Els nostres companys de la Comissió 14 de abril d’Esparreguera han organitzat un sopar-homenatge als supervivents de la Lleva del Biberó esparreguerins.
El sopar-homentage tindrà lloc el proper 11 de febrer del 2011 al restaurant Montserrat (Avda. Francesc Macià nº 85 d’Esparreguera).
L’hora del sopar sería a les 9 del vespre i el preu és de 16€, més la part proporcional del sopar dels combatents i la part proporcional de l’obsequi de les plaques homenatge que s’els hi farà entrega.
Si esteu interessats i voleu confirmar la vostra assistència podeu enviar un missatge a la seguent adreça de correu electrònica : c14abril@gmail.com com a molt maxim entre el 24 de gener i el 28 de gener.
ANIMEU-VOS!!! S’HO MEREIXEN, VAN ANAR A LA GUERRA MOLT JOVEsPER DEFENSAR LA LLIBERTAT, LA NOSTRA LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
SALUT!
Arxivat sota Esdeveniments
Proyección “PROHIBIDO RECORDAR”
La Plataforma Contra la Impunitat les invita a la proyección del documental PROHIBIDO RECORDAR, sobre la terrible prisión franquista de mujeres de Saturrarán.
Contaremos con la presencia de los directores Josu Martinez y Txaber Larreategi, y con la intervención de Ricard Vinyes, Profesor de Historia Contemporánea de la UB y la escritora Carmen Domingo.
Contaremos con la presencia de los directores Josu Martinez y Txaber Larreategi, y con la intervención de Ricard Vinyes, Profesor de Historia Contemporánea de la UB y la escritora Carmen Domingo.
|
Viernes, 17 de diciembre · 19:00 – 21:00
|
|
|
|
|
| Sala Mompou
Passeig de Colom, 6
Barcelona
|
|
ACTO GRATUITO
Arxivat sota Esdeveniments
QUINZENA CONCENTRACIÓ PER LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ. DONES LLUITADORES, DONES RESISTENTS
Dones que per fi ja no eren només filles de, mares de, germanes de, de 
homes. Eren dones que tenien drets, que conquerien drets, que feien valdre drets en una societat que les atorgava el títol de ciutadanes. Eren les dones de la República.
homes. Eren dones que tenien drets, que conquerien drets, que feien valdre drets en una societat que les atorgava el títol de ciutadanes. Eren les dones de la República.
Dones que van omplir els carrers per a celebrar el triomf del Front Popular, que van tenir activitat política ocupant càrrecs als partits i a l’administració, regidories, alcaldies, ministeri. Dones que van poder formar-se i tenir accés a l’educació superior, no només testimonialment, que van ocupar llocs de treball que eren propietat privada dels homes. Dones que gaudien d’un estat de llibertat pioner al món, dones protagonistes que tenien l’oportunitat d’escriure la història. Encara que alguns poden dir que això no era la norma també es pot dir que la lluita per les conquestes socials i la igualtat d’oportunitats, per a les dones i per als homes, era un camí sense retorn on s’havien de deixar enrere secles d’explotació i alienació.
Dones que després del cop d’estat feixista i la cruenta lluita per la defensa de la legalitat republicana van estar al front, milicianes amb el fusell plantant cara a l’enemic, conductores, aviadores, correus a primera línia de foc. Dones que van ocupar a la rereguarda els llocs de treball que havien deixat els homes: tramviàries, constructores de refugis i trinxeres, treballadores a fàbriques de munició, … Dones que es van organitzar i que van fer funcionar unes ciutats i uns camps sense homes, treballant sense descans amb la il·lusió de que el somni de la seva emancipació fos una realitat l’endemà.
Dones que després de la victòria dels feixistes també van quedar captives i desarmades i van patir la repressió tant o més que els homes, però en el silenci i el sacrifici que durant segles la societat masclista catòlica havia imposat. Dones rapades, violades, humiliades, exhibides pels carrers després de prendre la popular ració d’oli de ricí. Dones a les presons, castigades per les seves idees o per les idees dels homes que les envoltaven, torturades física i psicològicament, que van patir fam i malalties, algunes de les quals mai van traspassar els murs entre els quals estaven tancades. Dones amb consells de guerra, condemnades a mort i assassinades, dones que eren passejades de nit i de dia, dones desaparegudes. Dones a les què van robar els fills o que van veure com se’ls morien de gana als penals. Dones roges arrossegadores de pecats de llibertat, transmissores del gen roig, que portaven nens al món que havien de ser separats d’aquestes mares malaltes de progrés, alguns d’aquests nens fruits de les violacions dels falangistes durant els interrogatoris, entre pallissa i pallissa. Dones de l’exili que van perdre els seus fills a les platges franceses, que van deixar la seva vida allà, altres encara més lluny, als camps de concentració nazis. Dones patidores i lluitadores que no van caure en el desànim perquè havien de lluitar molt dur per treure endavant allò que va quedar de la seva llar i la seva família, des de dins i des de fora de les presons.
Puntals de la societat sobre els quals es va construir la resistència i la lluita antifranquista, relegades a un paper secundari, van constituir la logística i la infraestructura sense la qual qualsevol projecte estat condemnat a ensorrar-se. Dona però no sempre companya, imprescindible però en segona fila, generosa però mal pagada. Sense veu durant massa temps. Per aquestes dones és el nostre homenatge, per a les dones dels rojos, per a les dones roges, republicanes i antifeixistes.
Volem recordar que l’any 1931 va arribar democràticament una república amb una constitució que va fer possible que la dona, per fi, gaudís de l’estatus de ciutadana. Moltes d’aquestes dones estan esperant que el seu dret a la veritat, la justícia i la reparació sigui una realitat. I això ens recorda que dilluns dia 6 de desembre es tornarà a celebrar una jornada per a commemorar la constitució del 78, monàrquica per la gràcia del dictador. I que justament aquesta tan lloada constitució, que la majoria de la població actual no va votar, barra el pas, o això diuen, a aquest dret a la veritat, la justícia i la reparació per aquestes dones i per a tots els lluitadors antifeixistes. Aquesta constitució és una trinxera d’impunitat, refugi d’aquells que van formar part de l’aparell de la dictadura franquista i la pactista transició.
Arxivat sota Esdeveniments
Concentració Defensa de la Laïcitat
Davant la visita a Barcelona, el proper cap de setmana, del màxim responsable de l’Església catòlica, volem fer pública la nostra aposta en defensa de la laïcitat, un conjunt de valors que comprèn la llibertat de consciència, l’autonomia de l’individu, la separació entre l’Estat i les esglésies de qualsevol signe, i la recerca de la justícia i del bé comú de tota la ciutadania. La laïcitat és un marc de relació que permet als éssers humans viure en una societat més justa basada en el respecte mutu i la convivència pacífica.
Per això diversos colectius,ateneus,sindicats i partit polítics ens hem agrupat sota la campana JO NO T’ESPERO ( http://www.jonotespero.cat) i s’ha convocat una concentració el proper dijous 4 de novembre, a les 19 h, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona .
Desde l’Ateneu Republicà de Catalunya ens adherim a la covocatoria i animem als nostres socis i amics a assistir-hi
Arxivat sota Esdeveniments
